Limp Wrist és una banda americana de hardcore-punk, o també queercore, i straight-edge amb membres de Los Crudos, Hail Mary, Devoid Of Faith, and Kill the Man Who Questions. En els seus ràpids i curts temes i en els seus concerts tracten la temàtica relacionada amb l'alliberament sexual i la comunitat LGTB (Lesbiana, gai, transexual i bisexual). "We put the 'core' back in 'Queercore'".
Doncs el cas és que Limp Wrist estaran rodant pel vell continent durant el mes de juny, i, per sort, passaran per les nostres terres i per l'Estat per a poder veure'ls. Ací teniu les dates i la seua discografia completa:
Dilluns, 22 de juny, San Sebastià
Dimarts, 23 de juny, Bilbao.
Dimecres, 24 de juny, Madrid.
Dijous, 25 de juny, València.
Divendres, 26 de juny, Barcelona.
Limp Wrist - The official Limp Wrist complete discography
El cartell és del concert de València, en la Magazine a les 22:00h, on estarán tocant amb
Anti-playax i Desguace per 5 mauros!
Gayin' up da punx!
"València marga registrada" és el primer treball (sense contar la demo) d'aquest quartet amb gent procedent de tots els racons de l'escena punk valenciana: Trabuc Rcds., Derrota, Zanussi, etc. Un disc d'autèntic hardcore-punk in your fuckin' face i completament en català. Senzill i simple. Les guitarres han oblidat la distorsió per a transmetre tota la seua força amb la música. Res d'abaloris i decoracions, i amb missatge explícit i sense contemplacions. Disset talls que es caguen en el turisme que està convertint el Mediterrani en el balenari d'Europa, en l'especulació i la destrucció de l'entorn, en la policia i en la València exemplar que volen construir! 
Split entre aquestes dos grups genials. Criatura des de Saragossa i Disface des de Barna. Les dues bandes amb el seu hardcore melòdic i molt personal.
Fix Me són bàsicament E-150 de majors i amb un altre nom. Com que ja tenen la seua edad, i se'ls va atrofiant el cos paulatinament, s'han adonat que ja no poden tocar a la mateixa velocitat que abans, i han decidit relentitzar un poquet el tempo per a guanyar en consistència (potser açò que he dit tinga un aparent sentit, però realment no ho sé, no tinc ni puta idea). Donc això, sis temes genials, amb versió de "El cobrador loco" de Siniestro Total, que recorden als E-150 de "Coraje". El que es pot esperar d'una banda com E-150 (encara que siguen més vells i tinguen un altre nom).
Impressionant split. Per part dels E-150. quatre temes brutals, tres d'ells frenètics amb versió de Lärm incluïda, i un darrer que no és allò a què ens tenien acostumats, però igualment enorme. Si li peguem la volta al vinil trobem dos cançons de Darkside of Soul, emo histèric i sentimental amb genials canvis de ritme i detalls. Chapeau.
