Avuí toca parlar del millor grup de tota la puta història: Rouse. Imagine que a aquestes altures tothom sabrà el rotllo de la seua història, però per als qui encara no ho sapiguen, Rouse va ser una banda paral·lela que van formar la penya d'HHH, però no fent un hxc tan bestial i frenètic, sinò sota la influència de les bandes de hxc melòdic del moment (com 7 seconds, per exemple). La idea era treballar més els jocs de veus i els coros i relentitzar els temes, tot i que després hem comprovat que de relentitzar nanai.
Els de Banyoles van gravar un primer LP anomenat 'Deep Wound'. Més tard van eixir a la llum recopilacions de temes antics, editats o no, com el 'It's funny', el 'Does Rouse suck?', o el 'Deep inside, 16 song EP'. Actualment podem trobar
els 44 temes de la seua discografia recopilats en un sol disc (que està penjat al blog). Si encara no l'has descarregada, et convide a
fer-ho.
El resultat de la seua obra van ser uns temazos com 'I'm sad', 'Golden days', 'We've grown', 'Rock the boat' o 'Reality', però la veritat és que és molt difícil triar un per sobre dels altres, perquè tots són igual de irrepetibles, tots tenen el seu "eso" especial.
Bé, aquesta és la breu ressenya de la banda més meravellosa que mai ha existit i mai exisitirà, i podem donar gràcies, perquè, almenys a mi (i a algú més, eh josep?), ens han fet passat uns moments increïbles (and that is a fact).
