31.7.13

Net Weight - El peso neto de la vida LP

Prenent prestada la lletra d'un clàssic d'uns clàssics que -per no tractar de burro ningú- no cal especificar, comença el primer i més llarg dels temes d'aquest -El Peso Neto De La Vida- on per fi s'han fotut a fer allò que -Loh Fans d'Ejhpaña- volíem i just allò que més els caracteritzava: 21 trallazos en menys de 23 minuts. 

Doncs si bé es veritat que quan van treure -El ojo y lo que no es el ojo (2010)- (on, com a apunt, també al primer tema hi parafrasejaven l'-Scrab on my brain- dels RKL) ens van donar una alegria als qui ens mola el TupaTupa, ja que en aquesta merda de país (entre tantes altres coses) crec que hi escassegen grups que fotin algo d'aquest rollo, i així va ser al 2012 amb aquest DISCAZO que realment van tornar a les seves veritables andades, amb un so que tot i que està gravat pel mateix JuanCarlos (Trash Zone) simplement -LO PETA MAS- que l'anterior treball.

D'entre els 21 em va entrar de seguida -El Poder Del Metal- (un altre dels llargs) on s'hi narren alguns de les vivències que qualsevol pre-adolscent flipat pels sons més extrems, pot trobarar-se tant a l'institut, a se casa, etc. I (entre d'altres) també he tingut fixació en el que ells mateixos assenyalaven com a una segona part del temó -NuevaAmor-  del -Hardcore Viva! (2000):aquest cop però amb un enfoc oposat: -AmorMugre-.

Com que amb Addenda vam tenir el gustazo de tocar amb ells al V Tssunnotes Fest, i tot i que ja tenien 14 dels 21 temes al Bandcamp, em vaig veure obligat a pillar-ho en CD, format que tenien per rular durant la gira i on com a extra s'hi incloïa una (altre cop, i ja van 3) versió de Pitbull. Pel que sé, això ja ha sortit fa ben poc en LP, lo qual vol dir que tornaré a pillar-lo perquè escoltar-lo i tenir-lo se'm fa realment obligatori.

Net Weight - El peso neto de la vida

Segell: Autoedició ???

30.7.13

Warsong - Restitution EP

Els saragossans Warsong (un dels grups favorits d'un servidor des que el 2011 isquera el seu LP de debut Ancient Times) tornen amb el seu tercer treball que, pel que sembla, només ha sigut editat als EE.UU. de la mà de No Nostalgia records. El 7" conté tres temes de punk-rock ultra-apegalós i de mig temps amb una marcada influència del punk-rock vuitanter de la costa oest de Disneylàndia (Agent Orange, Adolescents...) i que, com al seu anterior EP, estan plens de melodies fosques i melancòliques en la línia de grups com Wipers. Espere que la banda seguisca aquest bon ritme de publicacions i que el nivell dels temazos no decaiga —com han fet fins al moment.

De moment el podeu escoltar en línia des del seu Bandcamp:
Segell: No Nostalgia

29.7.13

Derrota - Guerra civil LP

Després de 5 anys des de la seua darrera edició —l'LP Asko infinito (2008)— i quan molts els donàvem per morts, aquests grans del punk valencià i estatal tornen a fer acte de presència amb un nou disc a l'altura de les circumstàncies, tant pel que fa al contingut com al continent. Començant pel nom del disc, la brutal portada, les lletres i el genial artwork que inclou el disc i continuant pel combo de punk, crust i rock'n'roll marca de la casa que combina cançons més migtemperes amb temazos més guarro, més agressius i més incendiaris que mai. Un melocotonazo de disc que diria que, per a mi, és el millor material que han editat fins el moment.

24.7.13

FP - L'ànima als peus


Pues lo primer d'FP que em va arribar a les mans va ser el -D'aqui 100 anys no hi haurà alcaldes-, un split entre FP, El Mal Ja Està Fet i els Surfing Sirless (DEP URI!! Dir que des d'aquí (t')estem preparant un recull de grups on hi tocaves o hi vas tocar) i li vaig pillar a en Jordi Carnús a l'Amics del Soroll 2008 on hi tocaven els Yeyes, Sub. Kids, Hzero, Cinder, etc. a la Garriga. Com apunte també que aquell dia també li vaig pillar en CD la grandissima DISCOGRAPHY de ROUSE (en majúscules).

Tot i que no entenc perque no teniem res d'ells penjat, desde el 2006 FP han publicat 6 treballs d'un punk-rock -cheio de estilo-, amb certa melodia però no por eso happy-catchy-poppy que, se comenta, recorden a uns Minutemen o uns Leatherface (amb qui per cert hi van tocar) i com a veritables Fills de la Plana canten en la llegua del país de les conxorxes secessionistes.

Amb un tempo, s'ha de dir, més relantitzat i mig tempero que els seus inicis però molt enèrgics, pues entre les files, a més d'en Ramon de les Males Herbes que hi canta, i després n'hi ha un parell: en Jordi, que sempre ha fotut unes bateries que flipes tant al trot com al galop i en Joan a la guitarra, que fins que, per burros s'ho van deixar, perque molar la veritat molaven un rato, tocaven bateria i baix a Extensity, i per últim hi ha en Marcel -no se a que més es dedica tret dels FP- als dubidubis.

L'ànima als peus són 10 temes en menys de, com sempre ha de ser, 30 minuts i va sortir en CD al maig de 2013. Tot i que encara no l'he escoltat moltes cops ya m'ha molao, i molt, el tema -No puc ballar amb vosaltres- on amb frasacas com "Sonen els tambors però no esteu en peu de guerra." hi parlen de les (putes) mani-festa-accions i les parafernaliades que massa cops hem de veure en alguns contextos i que entre d'altres moltes coses, foten molta pena.

Doncs si, no com jo, els podeu anar e veure aquest dissabte 27 de juliol que estaran fent l'´últim concert de temporada feu-ho, serà a La Resistència (L'H) per 3e.
Feu-ho, en serio. Muu buenos!

Segells:  HangtheDJ!,  Cimentera Hadstrusts