Segon llarga durada per part dels gallecs Ictus, editat pel segell Three Point Records. Un sol tema d'aproximadament uns 40 minuts que fa una crítica implacable de l'imperialisme dels E.U.A. Aquest treball trenca un poc amb els seus treballs anteriors. Ací sonen més metàlics, més ràpids i, en definitiva, es nota el seu progrés com a banda. Aconsegueixen un so proper al metal, passant pel hardcore i pel crust de clàssics com His Hero is Gone, Tragedy i Catharsis, i amb certs passatges més ambientals i experimentals.
"El nou disc d’Answer, segurament el millor de la seva carrera, fa sonar el seu antifascist hardcore més dur, melòdic i compacte que mai. Els de Vallbona s’han superat una vegada més amb aquests dotze talls a base de canya de la bona i molt potent en quant a lletres. La banda ha anat definint i madurant el seu so, i ho havia aconseguit ja amb l’anterior Reprenem respostes, però ara ja és inqüestionable, i els fa destacar més com una de les nostres millors bandes internacionals."
Compartit entre els madrilenys Muletrain i els valencians Concentration Summer Camps (aka Cocaine Smokin' Cops aka Crack Smokin' Christians aka Camión Super Cabrón). Aquest split correspon a una sèrie de discos que van eixir per celebrar el 16é aniversari del segell castellonenc No Tomorrow. Sobre els Muletrain poques coses es poden dir. Un dels grups de punk-rock més infravalorsts de l'estat. Canya burra i bruta pels quatre costats. Si encara no els has escoltat, no sé a què esperes, asqueroso! Escoltant als valencians, per si no els coneixeu, us trobareu una barretja heterogènea de hardcore/punk drogadicte i marrano, Big Boys, Eskorbuto, eyaculacions i Black Flag.
"Imagina un tacto rectal con Big Boys de fondo. Bien, pues ese placer desconcertante, es el que estos drogadictos Valencianos te proporcionan en su nuevo 7'. Guitarras limpias y desquiciantes a ritmo del mejor hardcore punk americano, con sitio para influencias más allá de lo evidente. Son, desde que saliera a la luz el ya mítico 'No Patines en mi rampa' el mejor grupo hardcore punk del país."
Bueno aquests son del barri de les Corts (mi barrio!) de barcelona, fan Punk-Rock/Hc Melòdic i canten en anglès. Aquestes 6 cançons amb influències Belvedarianas, Rise Agaisteras, Comeback Kitesques, NOFXeres, etc... es poden consdiderar la primera gravació seria del grup, tot i que al 2005 dos temes del grup apareixen al recopilatori Barcelona Acció Musical Vol. 1.
Bueno, aquests són de Barcelona. Entre els components hi ha l'Héctor (veu), Andrés (Baix) i els bessons de Godfarts, Sergi (Guitarra) i Ricard (bateria) que els dos són uns putos cracks, i ho saben.
Últim disc dels càntabres Kloakão que va eixir de la mà de Potencial Hardcore. Els que els coneixen ja sap què trobarà: punk-rock /hardcore acceleradíssim i amb prou melodia, pero no extent de mala hòstia. Els de Torrelavega deixen el llistó mol alt amb aquest disc, 16 temes en poc més de 30 minuts. Lletres de temàtica social que en aquest cas es centren prou en la crítica de l'imperialisme i dels yankis. Fernando Sapo col·labora en la última cançó, un pepinarro de madre puta, digo de puta madre!
"Breaking the Ice" és el segon 7" de la bande catalana Cinder. Per als que no els conega, els de Barcelona són un dels nuclis del hardcore de Barcelona i una de les referències oldschooleres de l'Estat. Amb aquest disc, Cinder van donar un gran pas com a banda i ens van presentar el seu disc més madur i redó fins a dia d'avuí. Partint de la base del hardcore clàssic ochentero es van mostrar més oberts que mai a acceptar influències del punk i del rock'n'roll, component 8 talls plens de ràbia i de missatge polític.
Yonki, cabrón, devuélveme la biciletaaa!! Y otro más. Sí, un altre més de Kärnvapen Attack (no se nota que me molen). Aquest és el primer llarga durada que van editar, de la mà del segell saragossà Mala Raza, després de diverosos EPs, splits i casettes. Per a mi, en aquest treball es produeix una diferenciació respecte a tots els treballs anteriors. En aquest treball s'aconsegueix un so més brut però crec que menys agressiu, tot i que segons els propis membres de la banda, aquest és el disc que més els agrada i on més s'aproximen el so que buscaven realment. Dona igual, molt bon disc, 19 cançons en poc més de 20 minuts, més no es pot demanar! Per pillar el disc pots escriure al myspace de Mala Raza!
Discamen!! Crickbat es un grup que va nàixer en Bilbao el 1999 a partir de la unió de membres de diferents bandes d'Euskal Herria (Justice Department, Fallen, Destierro, Spandau Bullet...). Aquesta és l'última referència que han editat (2008), de la mà de In my heart empire, La humanidad es la plaga i Días de juventud. 5 temazos de hardcore melòdic old shcool molt personal que combina la veu melòdica i una de més cridanera a la perfecció. Lletres polítiques de crítica cap al sistema penitenciari, als que es van conformar amb el pas a la democràcia i cap als errors que comet l'èsser humà. Supose que els segells encara dispondran de còpies del disc, així que ja saps, si el vols, escriu-los i dona suport a bandes i segells!
Vitu's Dance, grup que molts de vosaltres coneixereu per l'split que van traure amb HHH (si no, no mereixeu la vida). Bé, Vitu's Dance eren del País Basc, concretament de Vitoria, si no m'enganye. Aquest és un xicotet EP editat en el '94 que només consta de 3 cançons, però que mereix la pena. Jarcor/pún old skull. Crec que hi havia algun membre de Soziedad Alkoholika.
Kentucky Fried Sheriff va ser un grp madrileny que va tindre una vida prou curta, de 2005 a 2007. Aquesta és la única gravació que van fer, una demo autoproduïda, on deixen una bona mostra de la seua qualitat. 13 temes on li donen al hardcore/grind de la escola de Cámara de gas. Cuánto más rápido y guarro, mejor!
Wipe Out Skaters va ser un grup de punk-rock/skatecore de Madrid. Es van formar a finals del '88 i es van separar definitivament l'any 2001. Van traure diversos splits i EPs i dos LPs, on deixen la seua clara influència de bandes yankis del gènere com 7 Seconds, Circle Jerks o Dag Nasy.
"[...] Seguint l'estela marcada per referencials bandes del gènere com Poison Idea (dels qui treuen una versió), Bap!! o Live... But how to live it! (dels qui tradueixen el títol del disc), Fly Shit ens porten dotze temes farcits de canvis de ritmes, contundència i melòdia. Les cançons, totes en èuscar i girant al voltant de l'experiència vital, suposen una bona mostra de les inquietuds d'aquest col•lectiu musical estretament vinculat al Gaztetxe de Bergara. Temes on es deixa palesa l'actitud política, i que per extensió, es veu reflectida en aspectes com el preu final del disc, o el fet que aquesta siga una de les primeres bandes basques en apostar per les llicències copyleft de Creative Commons."
Els putos reis del grind estatal, des de madriT, això és lo últim que han tret (2009), 4 temes de grind a una velocitat brutal combinats amb toques crusteros que, al costat dels blast-beats, podriem dir que són a mig temps. Hi inclou una versió de Repulsión.
Bueno això va ser un jove grup de barcelona que van estar en actiu des del juliol de 2005 fins gener de 2008. Feien oldschol amb influències de Negative Approach, DYS, SSD. Després de la dissolució d'eagers, alguns dels membres van fer Frame, també ja separats.
Machetazo es forma l'any '94 a A Coruña per fer merda coneguda com a deathgrind, influenciat per grups dels '80 tant d'Escandinàvia com dels USA. LLetres que parlen de cossos en descomposició, de banquets completíssims, i demés coses de mal gust. 30 cançons en uns 24 minuts.
Darrera referència fins ara d'aquestos valencians que porten més de 10 anys sobre els escenaris. 10 temes en anglés i castellà que toquen diversos estils: punk-rock, streetpunk, rockandroll... Un disc excel·lent i molt complet que segueix una evolució lineal i on totes les cançons són igual de bones i imprescindibles que l'anterior. Inicialment el disc va eixir en vinil de 10", però aquesta és una reedició posterior a càrrec de True Force Records amb alguns temes extra.
Skiphö, grup ens arriba des de Ses Illes, concretament des de Mallorkä(os). Crec que és una banda que va nàixer fa relativament poc. Aquesta és la seua maqueta i ens l'ha enviat el seu baixista Cuervo (si no m'enganye, gràcies crack!). Hardcore/punk amb veu desgarrada i tocs prou foscos. El disc va ser gravat de manera artesanal en l'habitació d'un dels seus membres amb un ordinador barat i algun que altre porro pel mig. Ja saps, diy o mort!
Primera maqueta dels barcelonins Amenaça. Grup de punk/hardcore polític amb un so clàssic que a mi em recorda a bandes hardcoretes dels '80 com Subterranean Kids, Anti/dogmatikss o L'Odi Social. La cinta ens la ha enviat Miquel, cantant del grup (i a qui li donem les gràcies des d'ací!), i ha estat atoproduïda completament per la banda. Lletres compromeses i sinceres i actitud punk 100x100. Si voleu comprar la cinta només heu d'escriure a hardcorenomoda@gmail.com i us la enviaran gustosament. Doneu suport a les bandes que s'ho curren!
