Fa alguns mesos i després de coincidir amb Josep (aka Crustep) a un concert a Benibronx, Carlos, bataca dels Oruga, ens va enviar aquest disc encara inèdit (gravat en 2005, cinc anys després del 'Formas de violencia'). Després d'alguns anys de paronet i algun canvi en la formació de la banda (ara a les veus està Pablo, antic guitarra de Milkhouse), sembla que tornen a assatjar sempre que el temps els ho permet.
Aquest 'Ojos que no ven...' sona prou diferent al seu disc anterior. Si abans el seu hardcore es caracteritzava per la seua velocitat, pels grans (canvis de) ritmes del seu bateria, per uns riffs afilats i una veu més o menys melòdica, ara han pegat un pas més enllà. Segueixen practicant un hardcore ràpid i directe, però tenen un estil més guarro i condundent que s'aproxima a sons més crustis i foscos, entre altres coses, per culpa del nou vocalista. Com diuen al seu myspace: 'fent soroll molt fast'.
Tracklist:
1. Egoísta cadáver (13/14(
2. A su mismo paso
3. Ayúdales a destruir
4. Ciudadanos uniformados
5. Como estaba
6. Conciencia de clases
7. Algo que falla
8. El Abismo y el miedo
9. Lágrima de lluvia
10. Muere el aire
11. Desde el rancho
12. Estás muerto
13. Lejos
14. Rencor
15. No sólo palabras
16. Ojos que no ven, ojos que consienten
Pequeña Oruga Mecánica - Ojos que no ven, ojos que consienten
Myspace: www.myspace.com/orugamecanica
Segell / label: ---
