El grup format per Fernando Sapo a les veus, la base rítmica dels Kloakão (tot i que un d'ells va haver de deixar el grup fa cosa d'un any i ja té nou substitut) i que viu a cavall entre Irun i Torrelavega torna donant molta guerra. La majoria ja els coneixeu per la seua primera referència «Gimnasia revolucionaria» i en aquesta segona envestida no varien la recepta: hardcore incendiari a destall, també bones dosis de melodia i unes lletres agudes i currades que inciten a cremar-ho tot. Encara que en aquesta ocasió també trauen a passejar la seua vena més punk-rockera amb algunes ramalades de guitarra, la zapatilla és la nota predominant durant tot el disc. Com un puto cocktail molotov en la casa d'alguns i algunes.
Estricalla - Fuegos olímpicos
Myspace: www.myspace.com/estricalla
Segell / label: Stop-Control Anti-Records (la pròpia banda)
2 comentaris:
Qué buenos, tron. Ya tennía ganas yo de escuchar este. Con lo quye me gusta el Sapo como cantante, es un puto crack. Gracies!
Pues sí, muy bueno, como el anterior. Aunque el primero me encanchó un poquillo más.
Publica un comentari a l'entrada