Com ells mateixos diuen -èpicament i amb tarannà que deixa entreveure d'on venen i onta van- neixen DE LES CÈNDRES dels Displague i se'ls hi afegeix un altre arreplegat a la guitarra per donar-lis un toc un tant diferent al que ja fa anys que saben fer. Van doncs onze cançons de Crust/Neocrust -encara sort que no hem arribat al post-crust, però arribarà..- con mucho guitarreo- punteos amb alguna -en trobo a faltar més- part lenta, parts ràpides i mig temps i cantat-xisclat en català.
Lletres com Estàs buit de cagar-se en els i els que s'agafen a la carta del "no ho sabia, no en tenia ni idea" per justificar tendències fastigoses, o d'altres contra l'autoritarisme i els muntatges policials contra l'anarquisme avalats dels nostres democràtics governs catalans i estatals i que els últims temps hem pogut veure; aquí un fragment de Cultura del càstig:
[...]Criminalitzat col•lectius o tallant les ales a tercers
per tenir una visió diferent, la cultura del càstig
és present i contribueix a crear inseguretats,
intolerància i odi innecessari.
Suposo que, essent de Molins, havien de fer una cançó amb títol -Escac al rei- tot i que no m'ha quedat clar si fan referència al monarca, als 3 d'orient, o és una metàfora. Acaba el disco amb una -ara si- de caire catastrofista molt rollo nuclear war com -La extinción del humano- on al tall final hi col·labora l'Ortega dels Instinto i dels Hijxs Tartadxs.
-Gas!- que solen dir, i molt, aquestes 4 personetes
KNUR @ BANDCAMP
Altres grups: Displague, Yakunah, Mandanga!, Patada en la espinilla, Fúria, Untill Better Days Come, Simulacro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada