La banda més cafre del hardcore barceloní torna amb el seu segon llarga durada, una lliçò d'actitud, mala hòstia i collons com per a parar un tren. Demostrant una altra vegada ser grans devots i millors profetes de la canya antiga, tornen amb riffs fets pel mateix Satan, dosis del rockandroll més guarro i greixós que et pugues tirar a la cara i una veu que sembla no haver deixat de pimplar carajillos des que l'any 2004 isquera el seu primer EP. Per a goig dels més burros, ací tenim aquestes vuit canonades fetes pels que sí que podríem considerar els fills del rockandroll (i no dels que parlava el cabrón de Miguel Ríos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada